Com cada dia pel matí, desprès d’esmorzar, passem llista per veure quins infants han vingut aquell dia a l’escoleta i quins no. Aquesta rutina diària considerada per jo com una bona pràctica, esdevé cada dia de la mateixa manera. L’educadora mostra una a una les fotos dels infants preguntant “-Qui és aquest nen/a?””- Ha vingut avui a l’escoleta?”, els infants responen dient el nom de l’infant que l’educadora mostra, i el protagonista s’aixeca, agafa la foto i la penja a una zona de l’aula condicionada per a passar llista.
Aquesta pràctica es du a terme a la meva aula on realitzo les pràctiques, amb els infants d’un a dos anys, però també es realitza a l’aula dels més grossos (2-3 anys). La zona que s’utilitza per a fer-la és la zona d’assemblea de l’aula, on disposem d’un gran espai a la paret per a col•locar les fotos de tots els companys, i una caseta, també a la paret, per a ficar les fotos dels infants que aquell dia no han vingut a classe.
Per descriure millor aquesta pràctica, podem comentar que tots els infants tenen un desenvolupament normatiu correcte, excepte un, que te necessitats educatives especials. Davant la rutina, tots els infants són tractats d’igual manera, sense preferències, encara així, sí que he d’anotar que encara que a l’infant amb necessitats educatives se l’integra en aquesta pràctica, necessita molt més suport que els altres, cosa que a vegades no en té per falta de personal al centre.
El que tracta aquesta activitat és de donar importància a la individualitat de cada infant, de que cadascun tingui el seu propi moment de protagonisme, de respectar els seus ritmes, ja que no tots els infants responen amb la mateixa rapidesa, uns es distreuen més que altres, etc. També hem de dir que a l’hora de realitzar aquesta pràctica, els infants amb aquestes edats ja estan cansats d’estar asseguts i atenent, ja duen temps realitzant les rutines d’higiene asseguts i es normal que molts es desesperin i no obeeixin.
A la classe on realitzo les meves pràctiques es dona molta importància a la realització de les rutines pels beneficis que dona cadascuna d’elles als infants, i que ja he esmentat abans. Totes les rutines, en general, són acceptades pels infants, encara que no sé del tot ben bé si aquestes rutines es continuen a casa. Penso que sense un treball coordinat entre el centre i les famílies, els beneficis per als infants no seran els mateixos, ja que el treball no s’ha dut a terme com cal.
Els infants necessiten que les rutines tinguin sempre la mateixa seqüència per a sentir-se segurs i adquirir autonomia i equilibri personal. No obstant, penso que les rutines no són activitats mecàniques i rígides, si no que permetin a l’infant anticipar situacions, relacionar temps i espais, i de tant en tant, es poden trencar realitzant sortides, festes, etc.
Per altra banda, les rutines, des del punt de vista del desenvolupament personal, marquen situacions de interacció, on s’estableixen relacions personals entre iguals (infant-infant), o amb els adults (infant-educador/família). Amb la correcta realització de les rutines, aquestes relacions seran cada volta més significatives i importants.
Encara que hi ha pràctiques molt bones al meu centre, penso que n’hi ha moltes d’altres importants que no es realitzen, com per exemple el treballar conjuntament amb les famílies (encara que hi costaria molt perquè les famílies no s’impliquen molt en res), treballar la interculturalitat del centre (que encara que no sigui un dels centres amb més varietat de procedències es pot treballar); i moltes d’altres.
Aquesta activitat que descriu la meva companya crec que és una bona pràctica la qual es duu a terme en el dia a dia de l’escola.
ResponderEliminarMitjançant aquesta podem treballar la identitat personal, que és la que ens defineix com a tals i ens diferència de la resta, i la social, que és allò que ens fa sentir que pertanyem a un grup, per això amb aquest exercici podem potenciar el protagonisme de l’infant per a treballar aquesta identitat.
A més a més, a través d’aquesta pràctica el que es vol donar importància és a la individualitat de cada infant, com bé comenta la meva companya, per tant, em de tenir en compte que cada nen duu un bagatge abans d’entrar en l’escola, així doncs, s’ha de respectar, com també els seus ritmes.
D’aquesta manera, puc dir que aquests aspectes que comentem (respectar els ritmes, el seu bagatge, crear identitat...) són importants a tenir en compte per dur una bona pràctica. Per tant, en dita pràctica podem dir que aquests aspectes es duen a terme i així doncs, podem dir que es tracta d’una bona pràctica.
Hola Danae!
ResponderEliminarCrec que aquesta bona pràctica que has triat és molt significativa. Puc confirmar que aquest moment és molt important pels infants ja que es senten protagonistes, reafirma la seva identitat personal i a més a més, crea lligams entre el grup ja que els companys et reconeixen.
És molt interessant que ja des d’un any es faci això. Al meu centre, que és nou i que té l’equip docent que havia abans a la teva escoleta i que per tant són de la mateixa línia educativa, també es fa aquesta pràctica, encara que no pertany a “rutines primordials del dia” i moltes vegades no realitzen l’assemblea.
Una abraçada! I ànim en el temps que queda de pràctiques.