Reflexió sobre els projectes de millora

El meu pla de millora ha anat modificant-se segons anàvem donant-li un sentit al racó. El nostre projecte de millora consisteix en la creació d’un racó de música per als infants de tots els nivells de l’escoleta. Aquest racó va situat al rebedor de l’esocleta, on pares i mares deixen els carritos dels infants, on les persones esperen per a parlar-ne amb els superiors, etc. Degut a la seva disposició, ens hem tingut que replantejar el seu us. No podem deixar muntat un racó de musica com ens agradaria per la manca d’espai a la zona. No podem posar mes mobles ni catifes ni res per l’estil per acomodar el racó, aquests objectes només es posaran quan les educadores vagin a fer servir el racó, per tant serà un racó una mica desmuntable.

El que hem anat modificant son els tipus d’instruments que volíem ficar al racó, ja que havíem de pensar en les edats de tots els infants de l’escoleta, en instruments apropiats per a ells, i també aptes per a realitzar en els tallers que van fer de creació d’instruments.

El que no han canviat son els objectius inicials generals del projecte. La creació d’un racó de musica per a que els infants tinguin un lloc fix on poder tocar, manipular instruments, etc. Donar-li a la música la importància que té en aquestes edats.

Sobre les exposicions dels projectes de millora de l’intinerari A, he vist molta varietat pel que fa a les diferents illes. Pel que respecta al nostre projecte del racó musical, va haver un que es tractava de fer un cançoner infantil per a l’escoleta que hem va agradar molt, ja que d’aquest podem treure idees per al nostre projecte.

N’hi ha diversos que es repeteixen, sobre la millora del pati. Aquests projectes, com tots, depenen de la seva situació, de les directrius dels seus educadors per a realitzar-los, dels recursos econòmics, materials, etc.  N’hi ha d’altres que son molt originals, com la creació racó amb teles, racó amb tubs de plàstic amb materials dins per veure que ocorreix, un projecte de joguines reciclades molt interesant, i molts d’altres.

Cadascun d’ells tenen els seus obstacles. Les limitacions d’espais, materials, de recursos, el voler fer una cosa i que a l’escoleta tal vegada vulguin una altra. Cada projecte té la seva dificultat. Ha de ser atractiu per als infants, i a la vegada per a l’escoleta. Ha d’acomplir els objectius desitjats, tant els que ens hem proposat nosaltres com els que s’esperen a l’escoleta.

Sobre l’intinerari B, he après que es poden realitzar molts de projectes de millora diferents, que no tenen que dependre només de canviar-ne coses materials com crear un racó de pintura, música, si no que tan sols requereixen de canviar-ne actituds, comportaments, formes de fer, etc.

Tant els plans de millora com les bones pràctiques es fan per millorar el desenvolupament dels infants. Les avaluacions d’aquests projectes, es basa en el l’observació de si s’han acomplert els objectius prefixats. També s’autoavalua el propi canvi, innovació o projecte de millora, si l’hem executat correctament, si els infants han respost favorablement, etc. 

Contracte de pràctiques i pla de millora

Reflexió sobre el meu contracte de pràctiques:

Contracte d'aprenentatge de pràctiques:

Jo Danae Martínez en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competències personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies següents:

- Crear situacions d'aprenentatge.

- Gestionar la progressió de l'aprenentatge.

- Participar en la gestió de l'escola.

Em proposo els objectius:

- Elaborar propostes per als infants.

- Elaborar material per als infants.

- Analitzar tot el meu procés durant les pràctiques.

- Aplicar la teoria educativa a les pràctiques.

Per aconseguir-ho, intentaré fer-ho tot de manera autònoma, i en cas de necessitar ajuda, la demanaré a la meva tutora de pràctiques del centre.

Aquest va ser el contracte de practiques que vaig fer només començar !!!!!!!!!!!!!!!!

El meu pla de millora:

L’escoleta de Vila està distribuïda en diferents espais; un rebedor, un zona per a la direcció del centre, un pati exterior, una zona d’usos múltiples (que utilitzen per a fer psicomotricitat, menjar, i veure pel·lícules), una cuina, banys per als educadors, i una saleta per a deixar els objectes personals. A part de totes aquestes estàncies, l'escoleta compta amb un aula per als bebès, altra per al grup dels infants petits (1-2 anys), i altra per al grup dels grossos (2-3 anys). Dins de cadascuna d’aquestes aules hi ha els respectius banys, adaptats als infants, i una saleta per a canviar-los i per a que els infants guardin les seves coses. A l’aula dels grossos podem trobar tres racons; el de les disfresses, el dels contes, i el de la caseta. A l’aula dels petits trobem més racons; el de les disfresses, el racó del buff, del joc, i del llenguatge.

L’escoleta compta amb un altre racó que no es troba a cap aula d’infants. Es tracta del racó de la llum. Aquest, està situat a un bany que no s’utilitza al costat de la cuina. 

El que es vol aconseguir, és la creació d’un racó de música per a que gaudeixin d’ell tots els infants del centre. Aquest projecte es vol dur a terme ja que l’escoleta no compta amb cap racó musical, encara que si tenen ràdios amb les quals escolten música de tant en tant. La música pot ser un vehicle per al desenvolupament integral de l’infant, i mitjançant aquesta, podem treballar molts aspectes de les àrees cognitives, socials, emocionals, afectives, motores, i del llenguatge, dels infants. Podem dir, que la música, entre d’altres coses, augmenta la capacitat de memòria, atenció i concentració dels infants. És una manera d’expressar-se, que estimula la creativitat i la imaginació de l’infant, que introdueix als infants als sons i significats de les paraules i millora l’aprenentatge.

En resum, estimula desenvolupament integral de l’infant, actuant sobre totes les àrees del desenvolupament.

Aquest racó s’ha pensat que es podria realitzar al rebedor de l’escoleta. Aquest espai és una zona de trobada entre famílies i infants, i podria ser molt interessant situar-lo en aquella zona. A més a més, l’escoleta no compta amb més espai lliure a les aules, ja que si fiquéssim aquest racó dins d’algun aula d’infants, quedarien molt carregades i els llevaríem espai per a moure’s. 

Valoració de les meves pràctiques

Fins aleshores, les meves pràctiques han evolucionat favorablement. Totes les pors del principi, les d’abans de començar, han desaparegut. Tot això gràcies a la bona rebuda que he tingut al centre per part de les educadores; m’han ajudat en tot el que han pogut, sempre estan atentes de que estigui bé i no necessiti res, m’han facilitat moltes tasques, i el millor de tot, es que m’han tractat com una més del centre. Jo mai havia treballar, només havia cuidat d’alguns boixos perquè els seus pares treballaven i demés, però dins del mon laboral no he treballat mai. Per aquest motiu, les pràctiques m’han iniciat també en aquest mon, el tenir l’obligació d’estar-ne puntual a un lloc, de complir unes hores de feina, de realitzar la teva tasca com educadora el millor possible, de ser capaç d’autoavaluar-te cada dia per a poder millorar, d’aprendre de les situacions i dur-les el millor possible, etc. Però aquesta professió no és com d’altres, no et passes un matí emplenant papers, ni assentada a una cadira davant d’un ordinador; estàs tractant amb personetes, personetes per a les quals tu ets el seu model a seguir, personetes a les quals has d’inculcar-lis uns valors, a les que has d’intentar satisfer totes les seves necessitats i demandes, als que has de saber escoltar, observar, entendre, etc. Pel que fa a l’experiència he agafat ja molta, ja duc la classe tota sola, amb l’educadora com a persona de suport. La meva relació amb els infants és molt bona, cosa que facilita que pugui tractar amb ells d’una millor manera, encara que hi ha moments que es descontrolin perquè és normal. Són infants d’un a dos anys, entre ells hi ha grans diferències pel que fa a les seves característiques; uns no entenen a vegades el que els vols dir, bé perquè no saben català, o bé perquè encara no entenen tot. Uns ja mengen sols i d’altres encara no, uns segueixen millor les rutines del dia i d’altres no. Però cada infant és un mon, i s’ha d’intentar respectar la seva individualitat. La meva tutora de pràctiques, va tindre una reunió amb la meva tutora a l’escoleta on realitzo les pràctiques, i els resultat d’aquesta reunió va ser molt favorable. La meva tutora de l’escoleta va comentar-li que tinc bona relació amb els infants, mestres i equip educatiu en general, que tinc bona predisposició a portar a terme activitats, i que ja sóc capaç de portar l’ aula sola, amb tot el grup. Encara hem queda un mes per endavant, el qual aprofitaré al màxim per aprendre molt més del que ja he après. Cada dia que passa a l’escoleta s’aprèn una nova cosa, a partir d’observacions, de fets, d’actes... la veritat que estic molt contenta amb el centre que m’ha tocat, amb les meves companyes del centre, i sobre tot amb el meu grup d’alumnes, encara que sempre que tinc una estona hem vaig a visitar-ne als nadons i als grossos, perquè també me’ls estim molt.

Contracte

Contracte d'aprenentatge de pràctiques:

Jo Danae Martínez en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competències personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies següents:

- Crear situacions d'aprenentatge.

- Gestionar la progressió de l'aprenentatge.

- Participar en la gestió de l'escola.

Em proposo els objectius:

- Elaborar propostes per als infants.

- Elaborar material per als infants.

- Analitzar tot el meu procés durant les pràctiques.

- Aplicar la teoria educativa a les pràctiques.

Per aconseguir-ho, intentaré fer-ho tot de manera autònoma, i en cas de necessitar ajuda, la demanaré a la meva tutora de pràctiques del centre.

Les meves pors

Les 10 preguntes que hem faria per a conèixer les meves inquietuds a l’hora de començar les pràctiques serien:

1. Penses que tens els suficients coneixements per abordar aquesta experiència?

2. Quines son les teves expectatives envers les pràctiques?

3. Quina és la teva actitud en començar?

4. En tres paraules, com et sents en aquest moment en relació amb aquesta nova experiència?

5. Penses que és important aquest període de pràctiques per al teu futur com a docent?

6. El primer contacte amb l’escoleta, t’ha animat o desanimat a començar les pràctiques?

7. Penses trobar-te moltes dificultats en aquest període?

8. Tens les estratègies corresponents per abordar aquestes dificultats en cas d’existir-hi?

9. Com esperes que sigui el teu acolliment per part de les famílies?

10. Tens alguna por en especial pel que fa a les pràctiques?

Les contestacions a tres d’aquestes preguntes serien les següents:

1. Penses que tens suficients coneixements per abordar aquesta experiència?

“Sincerament no penso que tingui els suficients coneixements per a dur endavant a una classe de dotze infants tota sola. Per aquest mateix motiu penso que existeixen aquestes pràctiques dins de la formació, ja que primer s’ha de realitzar un primer contacte amb la professió de la mà d’altre professional que pot ensenyar-te moltes coses que ha après durant el seu dia a dia a l’aula, de la seva experiència. Aquesta experiència i aquesta seguretat dins d’un aula serà la que nosaltres anirem adquirint durant aquest període de pràctiques.”

4. En tres paraules, com et sents en aquest moment en relació amb aquesta nova experiència?

“Desorientada, il•lusionada, i a la expectativa”

7. Penses trobar-te moltes dificultats en aquest període?

“ El primer entrebanc que ja m’he trobat és el fet de tenir que realitzar les pràctiques sola, i per tant el treball de les pràctiques que s’ha de fer grupal el tindré que fer sola. Esper no trobar-me amb molts entrebancs durant aquest període, però si me’ls trobés, esper saber solucionar-los de la millor manera possible”.

Segon seminari: Bones pràctiques

Com cada dia pel matí, desprès d’esmorzar, passem llista per veure quins infants han vingut aquell dia a l’escoleta i quins no. Aquesta rutina diària considerada per jo com una bona pràctica, esdevé cada dia de la mateixa manera. L’educadora mostra una a una les fotos dels infants preguntant “-Qui és aquest nen/a?””- Ha vingut avui a l’escoleta?”, els infants responen dient el nom de l’infant que l’educadora mostra, i el protagonista s’aixeca, agafa la foto i la penja a una zona de l’aula condicionada per a passar llista.

Aquesta pràctica es du a terme a la meva aula on realitzo les pràctiques, amb els infants d’un a dos anys, però també es realitza a l’aula dels més grossos (2-3 anys). La zona que s’utilitza per a fer-la és la zona d’assemblea de l’aula, on disposem d’un gran espai a la paret per a col•locar les fotos de tots els companys, i una caseta, també a la paret, per a ficar les fotos dels infants que aquell dia no han vingut a classe.

Per descriure millor aquesta pràctica, podem comentar que tots els infants tenen un desenvolupament normatiu correcte, excepte un, que te necessitats educatives especials. Davant la rutina, tots els infants són tractats d’igual manera, sense preferències, encara així, sí que he d’anotar que encara que a l’infant amb necessitats educatives se l’integra en aquesta pràctica, necessita molt més suport que els altres, cosa que a vegades no en té per falta de personal al centre.

El que tracta aquesta activitat és de donar importància a la individualitat de cada infant, de que cadascun tingui el seu propi moment de protagonisme, de respectar els seus ritmes, ja que no tots els infants responen amb la mateixa rapidesa, uns es distreuen més que altres, etc. També hem de dir que a l’hora de realitzar aquesta pràctica, els infants amb aquestes edats ja estan cansats d’estar asseguts i atenent, ja duen temps realitzant les rutines d’higiene asseguts i es normal que molts es desesperin i no obeeixin.

A la classe on realitzo les meves pràctiques es dona molta importància a la realització de les rutines pels beneficis que dona cadascuna d’elles als infants, i que ja he esmentat abans. Totes les rutines, en general, són acceptades pels infants, encara que no sé del tot ben bé si aquestes rutines es continuen a casa. Penso que sense un treball coordinat entre el centre i les famílies, els beneficis per als infants no seran els mateixos, ja que el treball no s’ha dut a terme com cal.

Els infants necessiten que les rutines tinguin sempre la mateixa seqüència per a sentir-se segurs i adquirir autonomia i equilibri personal. No obstant, penso que les rutines no són activitats mecàniques i rígides, si no que permetin a l’infant anticipar situacions, relacionar temps i espais, i de tant en tant, es poden trencar realitzant sortides, festes, etc.

Per altra banda, les rutines, des del punt de vista del desenvolupament personal, marquen situacions de interacció, on s’estableixen relacions personals entre iguals (infant-infant), o amb els adults (infant-educador/família). Amb la correcta realització de les rutines, aquestes relacions seran cada volta més significatives i importants.

Encara que hi ha pràctiques molt bones al meu centre, penso que n’hi ha moltes d’altres importants que no es realitzen, com per exemple el treballar conjuntament amb les famílies (encara que hi costaria molt perquè les famílies no s’impliquen molt en res), treballar la interculturalitat del centre (que encara que no sigui un dels centres amb més varietat de procedències es pot treballar); i moltes d’altres.

Bones pràctiques

AL CENTRE ...

Una bona pràctica que he observat al centre on realitzo les pràctiques, és la bona organització dels espais.

Encara que l’escoleta és molt petita, i no compten amb molts de recursos espaials per a introduir nous espais, els que tenen estan ben distribuïts i utilitzats. Compten amb una aula per a cada grup d’infants amb els seus respectius banys, una sala d’usos múltiples (que es converteix en menjador, sala de psicomotricitat, espai per a realitzar activitats, etc), un bany per als adults, un racó de la llum a una aula, un canviador de roba, una cuina (amb un espai per a menjar els adults), una sala per a direcció, un rebedor, un pati exterior.

La meva proposta de millora per al centre serà un racó musical que faré al rebedor, ja que és bastant gran i a les aules ja no n’hi ha espai per a posar-ne cap. Amb aquest nou racó, l’escoleta comptarà amb un recurs i espai més, i nou.

A L’AULA ...

Una bona pràctica que he observat a l'aula on realitzo les pràctiques, és la diversitat a l’hora de proposar activitats.

Una cosa per la qual es caracteritza l’aula dels petits on faig pràctiques és que cada dia hi ha una proposta nova d’activitat. Entre elles trobem activitats de manipulació, d’experimentació, de representació, de joc simbòlic, de psicomotricitat, etc. Totes les activitats que s’han proposat, han agradat molt als infants i han gaudit molt. Són activitats que desperten l’interès dels infants, amb les quals no s’avorreixen i tenen la motivació de realitzar-les. Amb aquest tipus d’activitats és quan es creen els aprenentatges significatius.

L’última proposta que hem fet ha sigut la manipulació i tastament de fruites com llimons, taronges, mandarines, i pomes. Damunt d’una taula es ficaven trossos de fruita, fruites partides per la meitat, fruites senceres, i trossos de les pells de cada fruita. Els infants s’ho han passat molt be tastant-les, llepant-les, llevant-les la pell, etc.